Final Document/Charter (Long version)/CA

From Free Culture Forum Wiki

Jump to: navigation, search
Traduccions: Anglès - Espanyol - Polones - Suec Altres

Carta del Fòrum de la Cultura de Barcelona per la Innovació, la Creativitat i l'Accés al Coneixement

Els drets de ciutadans i artistes en l'era digital

Inclou solucions immediates i urgents

Verssió completa 1.0

Nosaltres, una ampla coalició procedent de més de 20 països de centenars de milers de ciutadans, usuaris, consumidors, organitzacions, artistes, hackers, membres del moviment de cultura lliure, economistes, advocats, professors, estudiants, investigadors, científics, activistes, treballadors, desocupats, empresaris, creadors...

Convidem tots els ciutadans a fer seva aquesta Carta, difondre-la i practicar-la.

Convidem urgentment tots els governs, multinacionals i institucions a escoltar-la, entendre-la i imposar-la.


Barcelona, 8 de novembre de 2009

Contents

[edit] Introducció

Som enmig d'una revolució de la manera en que el coneixement i la cultura es creen, s'hi accedeix i es transformen. Els ciutadans, els artistes i els consumidors no són ja impotents i aïllats davant de les indústries que proporcionen continguts: ara els individus a través de moltes esferes diferents col·laboren, participen i decideixen. La tecnologia digital ha bastit un pont que els connecta, permetent que les idees i els coneixements flueixin. Ha eliminat moltes de les barreres geogràfiques i tecnològiques al fet de compartir. Ha proporcionat eines educatives noves i ha estimulat noves possibilitats per donar forma a la organització social, econòmica i política. Aquesta revolució és comparable als canvis de llarg abast que es varen ocasionar com a resultat de la impremta.

Malgrat aquestes transformacions, la indústria de l’espectacle, la majoria dels proveïdors de serveis de comunicacions i els centres de poder polític encara basen les seves estratègies en models antiquats basats en el control del contingut i les eines i en la gestió de l’escassetat. Això condueix a restriccions dels drets dels ciutadans a l’educació, l’accés a la informació, la cultura, la ciència i la tecnologia, la llibertat d'expressió, la inviolabilitat de les comunicacions i la intimitat. Posen la protecció d'interessos privats per damunt de l'interès públic, impedint el desenvolupament de la societat en general, exactament com ho feia la Inquisició en la reacció a l'arribada de la impremta.

Les institucions d'avui en dia, les indústries, les estructures o les convencions no sobreviuran al futur si no s’adapten a aquests canvis. Algunes, tanmateix, canviaran i refinaran els seus mètodes en resposta a les noves realitats. I necessitem tenir-ho en compte.


Implicacions polítiques i econòmiques de la cultura

La cultura lliure (en tant que "en llibertat", no en tant que "de franc") amplia dramàticament els espais per la participació cívica. Expandeix la gamma d'individus i grups que contribueixen al debat públic. Per això està reforçant la democràcia en un temps de crisi, just quan es necessiten urgentment formes més fortes de democràcia. La cultura lliure és una condició prèvia per la llibertat d'expressió, que és en si mateixa un prerequisit essencial de la democràcia. Ajuda a reduir la fractura digital, I així permet que el potencial democràtic de les noves tecnologies es faci realitat..

La cultura lliure representa models nous per a la participació dels ciutadans en la provisió de béns i serveis públics. Aquests es basen en un enfocament de 'bens comunals'. El 'Govern dels bens comunals' es refereix a regles negociades i els límits per gestionar la producció col·lectiva, l’administració i l’accés a recursos compartits. El govern dels bens comunals respecta la inclusió, la transparència, l’accés equitatiu, i la sostenibilitat a llarg termini. Reconeixem el govern dels bens comunals com a forma distintiva i desitjable que no està necessàriament connectada amb l'estat o altres institucions polítiques convencionals i demostra que avui la societat civil és una força potent.

Reconeixem que aquesta economia social, a demés del mercat privat, és una font important de valor. Els bens comunals nous revifats a través de la tecnologia digital (entre altres factors) amplia el què constitueix "l'economia". Actualment els governs donen suport considerable a l'economia de mercat privada; els instem a donar el mateix suport extens que donen al mercat privat als bens comunals. Tot el que els bens comunals necessiten per a prosperar és un terreny de joc anivellat.

La crisi financera actual ha mostrat els severs límits del fonamentalisme de mercat. Les devastadores conseqüències socials i econòmiques del col·lapse financer també demostren que els mercats incontrolats guiats només per la competència i l’egoisme representen una amenaça a la civilització. La cultura lliure, en particular el programari lliure, és la millor prova empírica que una nova mena d'ètica i una nova manera de fer negoci són possibles. Ja ha creat una forma nova i factible de producció, basada en les habilitats i els intercanvis, on l’autor-productor no perd el control del procés de producció i no necessita la intermediació de grans monopolis. Aquesta forma de producció es basa en la iniciativa autònoma en solidaritat amb els altres, en l’intercanvi d’acord amb les habilitats i oportunitats de cada persona, en la democratització del coneixement, l’educació i els mitjans de producció i en una distribució justa dels ingressos d’acord amb la feina feta.

Declarem la nostra preocupació pel benestar d’artistes, investigadors, autors o altres productors creatius. En aquesta Carta proposem un cert nombre de possibilitats per a compensar col·lectivament la creació i la innovació. El Programari lliure, la Viquipèdia, i molts altres exemples mostren que el model de cultura Lliure pot sostenir la innovació i que els monopolis de coneixement no són necessaris per produir béns de coneixement. En la producció cultural, el què és sostenible depèn en mesura significativa del tipus de 'producte ' (els costos d'una pel·lícula per exemple, són diferents dels d'una enciclopèdia col·laborativa en línia). Els projectes i les iniciatives basades en principis de cultura lliure fan servir una varietat de maneres d’assolir la sostenibilitat que van més enllà de l'economia voluntària. Algunes d'aquestes formes s’han consolidat. Algunes encara són experimentals. Un principi estès és el de combinar diverses fonts de finançament. Això té l’avantatge afegida de garantir la independència. Els models d'economia social dirigits per la comunitat ja estan proporcionant un cert nombre d'opcions cada vegada més viables per sostenir la producció cultural. Aquestes inclouen: donacions no monetàries i intercanvi (per exemple regals, bancs del temps i permutes); Finançament directe (per exemple: Subscripcions i donacions); Capital compartit (per exemple: Fons de contrapartida, Cooperatives de productors, interfinançament / economia social, Banca directa, Encunyament de diner virtual, finançament múltiple, Capital Obert, Cooperatives d'inversió basades en la comunitat i Cooperatives de Consumidors); Fundacions que garanteixen infraestructura per als projectes; Finançant el públic (Per exemple: ingressos bàsics, subvencions, premis, ajuts, contractes públics i comissions); Finançament privat (Per exemple: capital risc, accions, patrocini privat, grups d’inversió en infraestructures de negocis); activitats comercials (incloent-hi béns i serveis) i combinació de distribució de persona a persona i sistemes de flux de dades de baix cost. La combinació d'aquestes opcions estan augmentant cada vegada més la viabilitat tant per als creadors independents com també per algunes empreses.

No recolzem la forma en que empreses comercials fan servir la feina de voluntaris com una estratègia per treure beneficis del valor generat col·lectiva i voluntàriament. També creiem que no s’hauria de permetre que els conglomerats dominessin una part substancial de cap segment del mercat. L'era digital manté la promesa històrica de justícia i profit creixent per a tothom. Hem de treballar junts per a fer realitat aquest potencial! Aquest és l'objectiu de les següents propostes:

[edit] Peticions en l’àmbit legislatiu

Des de un punt de vista legal, Hem identificat buits en les legislacions estatals i els tractats internacionals i les reformes necessàries per eliminar els abusos de les regles referents a la disseminació de la cultura i el coneixement, tant en relacions privades, contractuals com en la política pública internacional. Els excessos de la indústria de l’entreteniment ha portat a una situació on els creadors i les seves audiències han estat enfrontats l'un contra l'altre. Aquest conflicte beneficia en gran part als conglomerats de medis i les organitzacions governamentals en donar-los poder i control sobre els fluxos d’informació globals en perjudici de creadors i consumidors. Això no beneficia l'interès públic. En aquest context l'interès públic se serveix millor donant suport i assegurant la continua creació de treballs intel·lectuals de valor social significatiu, i assegurant que tots els ciutadans tenen accés sense restriccions a tals treballs per a una àmplia varietat d'usos.

A. Test Invers dels Tres Passos (Paradoxa en el Test dels Tres Passos) La innovació, la creativitat, i l’accés al coneixement només es poden limitar o constrènyer quan se satisfan simultàniament les tres condicions següents:

  1. En circumstàncies excepcionals d'interès públic;
  2. Quan els mètodes que es fan servir no minen o no discriminen respecte de l'ús, la transformació i la disseminació del coneixement, els treballs creatius i les infraestructures tecnològiques, els serveis i el programari;
  3. Quan tals restriccions no violen els drets humans i civils en la societat de lainformació i no són altrament incoherents amb cultura democràtica.

B. Coneixement Comunal i Domini Públic

Treballs no protegibles pel copyright

  1. No hi hauria d'haver cap dret de copyright sobre, les lleis, els informes del govern, els documents i discursos politics, o informació de compliment de la normativa.
  2. No s'haurien d'introduir drets de base de dades sui generis, i s’haurien de derogar en les jurisdiccions on existeixen.


Treballs de Domini Públic:

  1. S’ha de garantir que tots els treballs de domini públic siguin accessibles.
  2. Totes les jurisdiccions haurien de permetre que un treball es lliuri al domini públic abans del venciment del termini del copyright.
  3. Els resultats de desenvolupaments finançats per diners públics sempre s'haurien de cedir sota una llicència de font lliure i oberta i totes les patents desenvolupades amb diners públics s'haurien de lliurar en termes lliures de regalies i lliures de qualsevol altra restricció.
  4. La recerca finançada a través de institucions educatives s'hauria de publicar en un model d'accés obert. Els polítics haurien d'implementar les recomanacions de l'Acord de París sobre publicacions cisntífiques.

Treballs lliurats amb Llicència Oberta:

Tot sistema legal hauria de facilitar i promoure les llicències oberts amb la mateixa extensió que ho fa amb les llicències propietàries.

Treballs Orfes:

Hi hauria d’haver llibertat per fer servir qualsevol treball amb copyright si el propietari del copyright no s’ha pogut localitzar desprès d’haver aplicat la deguda diligència en buscar-lo.

Treballs Lliurement accessibles:

S’hauria de permetre l’accés lliure, l’enllaç a, i la indexació de, qualsevol treball que, encara que no estigui sota llicència oberta, estigui accessible lliurement al públic en línia.

Treballs Propietaris:

El termini del copyright no hauria d’excedir el termini de Berna. A llarg termini, recolzem la reducció dels terminis del copyright existents els quals no beneficien ni als consumidors ni als autors.

C. Defensa de l’accés a les Infraestructures Tecnològiques i de la neutralitat de la Xarxa

  1. L'accés a internet és essencial per l’aprenentatge i per a l'exercici pràctic i significatiu de la llibertat d'expressió i comunicació.
  2. Els ciutadans i els consumidors tenen dret a una connexió a Internet que els permeti enviar i rebre contingut de la seva elecció, usar serveis i fer servir aplicacions de la seva elecció, connectar maquinari i programari de la seva elecció que no facin malbé la xarxa.
  3. Ciutadans i els consumidors tenen dret a una connexió a Internet que estigui lliure de qualsevol forma de discriminació ja sigui bloquejant, limitant o prioritzant en base al tipus d'aplicació, al servei o al contingut o basada en l’adreça del remitent o del receptor.
  4. Les adreces d'IP de ciutadans i consumidors són dades potencialment identificadores i per tant subjectes al dret d’accés correcció, supressió, o d’evitar la transferència de la seva informació personal.
  5. El filtratge del contingut d'Internet és una amenaça als drets fonamentals, i és una solució invàlida, ineficaç i desproporcionada. Cap limitació o filtratge no s'hauria de fer sense una ordre judicial prèvia.
  6. Els ciutadans tenen dret a accedir a una banda del espectre radioelèctric lliure, sense llicència per a comunicacions digitals, com la banda de la TV analògica i, en general, com a mínim un 25% de qualsevol nova banda de l'espectre que s'alliberi del seu ús actual.

D. Drets en el context digital:

Els drets d'autor, les patents, les regalies i incentius similars a la creativitat (anomenats de vegades "Propietat Intel·lectual") no s'haurien de considerar un fi en si mateixos, sinó més aviat un medi per promoure l’interès públic, la innovació, l’accés a la ciència, la tecnologia i les arts.


Dret de citació:

La citació, definia com l'extracció d'una part de, però no la totalitat, d'un treball s’ha de defensar en tots els casos com a vehicle pel desenvolupament democràtic de la societat de la informació. Això s'ha d'aplicar en tots els casos en els quals el material citat ja s'ha fet públic per endavant, tant si se cita per raons educatives o científiques, o per a propòsits purament informatius, creatius o qualsevol altre propòsit.


Copia privada:

  1. Els drets de l'individu en l'esfera privada i per a l'ús personal no haurien de ser minats pels drets exclusius de l'autor.
  2. No hi ha cap necessitat de que el que ostenta el copyright hagi d’autoritzar o sigui compensat per a qualsevol reproducció, en qualsevol forma, quan es tracti de treballs que ja s'han fet públics, quan la reproducció es fa per a l'ús privat o per compartir i quan no s’obté cap benefici econòmic directe o indirecte d'això.


Ús legítim:

  1. No hi hauria d'haver el requisit d’obtenir permís de cap autor per a la reproducció o disseminació de treballs artístics, científics o tècnics que ja s'ha presentat públicament, quan l’objectiu és educatiu, d’investigació científica, de informació, de sàtira o addicional a l'objectiu creatiu principal, en la mesura en que l'atribució i tots els drets morals es respecten. Aquest ús hauria de ser subjecte a fórmules " compartir-igual " per evitar apropiació indeguda.
  2. La defensa del dret a còpia privada i a l'ús legitim de treballs hauria de ser ferm i absolut, donat que la còpia és la mateixa base de l’aprenentatge i la cultura. Els autores/creadores estan en deute amb la cultura compartida i per aquesta raó les seves contribucions a la cultura no haurien de ser subjecte a cap forma de compensació més enllà de l'ús comercial del seu treball (les vendes, les quotes i els drets d'autor relacionats amb les vendes o les representacions d’espectacles.).
  3. Hi hauria d'haver un fort èmfasi en la defensa al dret a la informació.
  4. Hi hauria d'haver un fort èmfasi en preservar el dret a la parodia.
  5. A més a més, subscrivim la llista delineada d'usos legitims compilats en l’"Article 3-1 - Limitacions Generals i Excepcions al Copyright" de l'esborrany Accés al Coneixement 2005.
  6. Les indemnitzacions s'haurien de limitar als danys monetaris per la infracció actual. EL lucre cessant o els danys predeterminats no es poden aplicar a la còpia privada ni a l’ús personal. Els requeriments judicials no s'emetran si constitueixen una censura prèvia.
  7. Els Treballs No Originals o No Creatius: Els fets i els Treballs a als què falta la creativitat ("els de mínim quantum de creativitat") no haurien de ser subjecte de copyright ni de proteccions similars al copyright.

Llibertat per innovar:

La llibertat i la innovació no són contraris l'una de l'altre, sinó conceptes que es estan fortament relacionats. Els règims legals repressius que redueixen la llibertat també tendeixen a perjudicar la innovació. La gent necessita la llibertat de canviar, modificar, millorar i provar invencions, mecanismes, i sistemes, i participar lliurement en el discurs crític respecte d’aquestes innovacions.


Patents:

Referiu-vos a A2K draft, Part4.


E. Estimulant la Creativitat i la Innovació


Declarem la nostra preocupació a favor del benestar d'artistes i autors. Per això proposem diversos mètodes per recompensar col·lectivament la creació artística i la innovació. Aquestes solucions podrien incloure l'establiment de mesures fiscals o contributives amb l'objectiu de finançar directament la creació artística amb els criteris següents:

  • Hi hauria d'haver fonts diverses de suport per a les comunitats creatives incloent-hi l’ús comercial, suport fiscal directe per consumidors i inversió pública
  • Per a promoure la remuneració justa d'artistes, el paper dels intermediaris, de les grans indústries de continguts i els interessos polítics s'haurien de limitar tant com es pugui. El paper els intermediaris que hi ha actualment s'hauria de reduir a funcions crítiques com la recopilació de dades d'ús i a la distribució justa de la retribució entre els autors.


Drets d’autor i regalies de distribució:

  1. Les regalies no són un substitut d'un sou per viure. L'objectiu hauria de ser la creació d'una situació de feina estable per a autors/creadors que no necessàriament hagi de ser totalment dependent del als i baixos dels ingressos per regalies.
  2. Les diferències en la força de negociació produeixen resultats injustos entre individus creatius i les entitats comercials que inverteixen en, comercialitzen i/o venen béns de cultura i coneixement i porten a que molts treballs creatius no es lliurin al públic. Els autors/creadors s'haurien de retribuir de forma equitativa a l'activitat que desenvolupen, tant si són membres d'una societat de recaptació com si no. El compliment de contractes injustos entre autors i editors no s’hauria de poder imposar a traves dels jutjats. Dins d’un període de 30 anys des de la signatura d’un contracte amb un editor o empresari, l'autor o els seus hereus haurien de tenir una oportunitat de recobrar els drets al treball sota copyright. Això no afectarà la validesa de cap llicència existent d'utilitzar treballs, o a llicències obertes per utilitzar els treballs concedides al públic, incloent-hi els que tenen condicions que protegeixen els bens comunals.
  3. Quan hi ha explotació comercial d'un treball, les regles en quant a drets econòmics haurien de protegir els interessos econòmics de les comunitats creatives, i assegurar que terceres parts com els distribuïdors no impedeixen a les comunitats creatives tenir una porció justa de les recompenses, incloent-hi les regalies justes per a persones creatives.
  4. S’haurien d'abolir tots els "embargaments digitals" que sancionen indistintament a tothom en nom de la "compensació per a artistes" i que intenten penalitzar activitats que no són de cap manera criminals.


Gestió de regalies i societats de recaptació:

  1. Els autors/creadors sempre haurien de poder revocar el seu mandat.
  2. Les societats de recaptació són entitats privades que NOMÉS I EXCLUSIVAMENT gestionen els “comptes” dels seus membres el quals no són mai la comunitat creativa sencera.
  3. Com amb totes les entitats privades s'hauria de permetre la lliure competència. S'haurien d'abolir els monopolis legals de les societats de recaptació.
  4. Els autors i els editors no haurien de ser representats per la mateixa entitat, com en els dies dels sindicats verticals.
  5. Sobretot, les societats de recaptació només haurien de recaptar diners i gestionar treballs que estiguin registrats en la societat de recaptació, i no haurien de recaptar diners per a usos de treballs que es concedeixen explícitament sota llicències lliures. A cap societat de recaptació no se li hauria de permetre impedir als artistes o als autors utilitzar llicències lliures.


F. Accés als treballs per part de persones amb discapacitat lectora

Quan els formats accessibles de treballs per a persones que tenen impediments de lectura es creen sota limitacions de copyright i excepcions, els sistemes legals globals haurien de permetre la importació i exportació transfronterera de tals treballs.


G. Transparència

Per a evitar l'incompliment d'alguns drets fonamentals (p. ex. invasió d'intimitat, llibertat d'expressió, etc.) hi ha una necessitat de transparència en la seva aplicació. Això ha d'incloure informació sobre qui són les autoritats a càrrec de l'aplicació de la llei i sobre la natura dels procediments obligatoris. El govern hauria d'assegurar, amb un procés transparent i públic, l'existència de sistemes d'avaluació de com s'apliquen les normes. Els resultats publicats pels experts independents contractats per a l'avaluació (vegeu - directiva de base de dades) s’haurien de tenir en compte de manera significativa en el procés d’establiment de normes Una forma significativa d'assegurar el procés de transparència és tenir auditories de transparència obligatòries. Estem promovent sistemes molt estrictes contra els que violin el dret públic de saber. Hi ha un interès públic en que les activitats dels grups de pressió siguin transparents. Un procés transparent en l’establiment de normes nacionals i internacionals cal que inclogui com a mínim:

  1. L'accés públic als documents relatius a aquest procés, la possibilitat d’assistir a les reunions (incloent-hi mitjançant Internet) i de poder llegir les actes de les reunions. Aquestes actes inclouran els noms dels assistents, dels assessors, i els vots emesos.
  2. Detalls sobre les persones que estan prenent les decisions
  3. Oportunitats significatives de presentar comentaris al procés d'establiment de normes. Els comentaris de tots els contribuents es faran públics. És necessari un diàleg entre totes les parts, especialment en respondre als comentaris per escrit. Les veus del públic haurien de formar part de l’enregistrament públic.
  4. Informació sobre qualsevol proba que es presenti per promoure o justificar normes, incloent-hi les seves fonts i la seva fiabilitat. Cal l'avaluació independent o revisió paritària de les dades pertinents als sistemes de propietat intel·lectual.
  5. Accés democràtic a les estadístiques necessàries per avaluar la manera com funciona el sistema de copyright i de patents, incloent-hi per exemple l'impacte d’aquestes mesures en preus, o les regalies que es paguen als creadors per l'accés als treballs.

[edit] Educació i Accés al Coneixement

L'aprenentatge és un procés de construcció social del significat que té lloc a través de la compartició de coneixement, experiència i matisos culturals. La cultura evoluciona a mesura que el coneixement amara a la societat. Entenem educació com un procés social que implica una gamma àmplia d'actors educatius, tecnologies, entitats i activitats, no només els oficials i formals. La nostra visió d'educació és impulsar una cultura de compartir el coneixement i d’innovació pedagògica que sigui eficient i sostenible, basada en els principis d'aquesta Carta.

Per aconseguir-ho això, instem accions i intervenció política en les àrees següents:

A. Capacitació i prestigi dels educadors:

L'educació és una eina fonamental per millorar les nostres societats i aconseguir el progrés humà. La tasca dels 'educadors s'ha de reconèixer. Necessiten que un s'autoritzi a facilitar aprenents en els valors d'una cultura de repartiment, l'ús de Programari Lliure i Coneixement Lliure en general. Així instem centres d'ensenyament i comunitats a:
  • Assegurar la formació i el suport tècnic als educadors en l´ús del Programari Lliure i els Recursos Educatius Oberts.
  • Assegurar que els educadors tenen i dediquen part del seu temps a aprendre, mantenir, crear i compartir recuros educatius oberts.
  • Establir noves comunitats per l'intercanvi de coneixement i experiències i enllaçar les existents.

B. Suport i consciènciació:

L'acte d'imitar és el punt de partida per aprendre. Copiar i compartir el coneixement són per tant principis fonamentals de qualsevol procés educatiu. En comptes de desaconsellar, la cultura de compartir abraça aquests principis. Així instem als centres d'ensenyament i les comunitats a:
  • Donar suport a activitats i recursos augmentar la consciència i la comprensió de la cultura de compartir i per promoure una educació lliure, distribuïda i oberta. Mostrar cassos d'estudi útils en l'educació com bones pràctiques i fomentar la creació de nous projectes.
  • Crear subvencions per incentivar la producció de materials per educaors, estudiants, biblioteques i editorials, revissats per parts independents.

C. Materials educatius:

Els recursos educatius són una eina educativa bàsica; la seva publicació oberta en domini públic o sota una llicència lliure facilita l'accés, estimula la millora i la participació i atén a la diversitat cultural, mentre maximitza la reutilització i l'eficiència. Així instem als centres d'ensenyament i les comunitats a:
  • Elaborar Recursos Educatius Oberts i alliberar materials educatius.
  • La distribució s'hauria de fer:
    • A través de Internet, fent servir repositoris de fàcil ús, ben estructurats i que compleixin amb Estàndars Oberts.
    • Imprimint còpies físiques (p. ex. utilitzant editorials ja existents basats en les universitats) i portant-los a les biblioteques públiques i lliurant-los a la gent sense recussos econòmics
  • Fer que els materials finançats amb rescurssos públicament estiguin disponibles lliurement per ser reutilitzats sense restriccions legals ni tècniques. Això es pot fer o com domini públic o sota una llicència lliure, preferiblement amb protecció Copyleft.
  • Tradueir i localitzar aquests materials a les diferents llengües per arribar a la major part possible de la població mundial.

D. Programari i altres eines:

El Programari lliure (també conegut com Codi Obert) permet a la gent estudiar i aprendre conceptes en comptes de caixes negres, permet la transparència dels processos informatius, assegura la competència i la innovació, proporciona independència dels interessos corporatius i augmenta l'autonomia dels ciutadans.
L'ús d'estàndards oberts i formats oberts és essencial per assegurar la interoperabilitat tècnica, proporcionar un terreny de joc neutral per venedors que competeixen, permetre l'aaccés sense fractura a la informació digital i la disponibilitat del coneixement i la memòria social ara i en el futur. Així afirmem que:
  • Les entitats educatives haurien de fer servir Programari Lliure com una eina d'aprenentatge, com una assignatura en si mateixa i com la base per la seva infraestructura de tecnologies de la informació.
  • Tot el programari desenvolupat en un ambient educatiu i finançat amb recurssos públics s'ha de lliurar sota una llicència lliure.
  • Promogui l'ús de Programari Lliure en llibres de text com a alternativa a programari propietari per realitzar tasques relacionades amb l'aprenentatge com el càlcul numèric, l'edició d'imatges, la composició de documents, etc. on sigui aplicable.
  • Desenvolupar, proporcionar i promoure eines d'edició lliures per elaborar i millorar materials didàctics.
  • Tecnologies com la "Gestió Digital de Drets" s'han de rebutjar per assegurar l'accés permanent als recursos educatius i permetre aprenentatge al llarg de la vida.

E. Reconeixement i certificació:

Mentre les formes noves de producció col·lectiva impregnen el sistema d'ensenyament, les habilitats i l'experiència adquirida d'aquesta manera s'haurien de tenir en compte en l'acreditació oficial i la certificació. Així instem als centres d'ensenyament i les autoritats a:
  • Crear mecanismes de certificació per reconèixer la cultura de compartir i de l'educació oberta dins del sistema d'ensenyament.
  • Integrar aquestes noves pràctiques amb els currículums educatius oficials i ja existents.
  • Adoptar polítiques científiques sobre recerca que reconeguin els beneficis de les revistes científiques d'accés obert i d'autoarxivament, per atenuar la dinàmica del debat científic i la qualitat de resposta.

F. Educicó i col·laboració de igual a igual entre educadors i estudiants:

Les barreres entre estudiant i professor s'estan abaixant i estan prenent forma nus sistemes d'educació. Les comunitats obertes i la participació en processos de producció de igual a igual proporcionen un valor enorme per aprendre. Així instem als centres d'ensenyament i les comunitats a:
  • Estimular el treball col·laboratiu entre professors i estudiants en la producció de coneixement.
  • Fomentar la implicació dels estudiants a ensenyar entre els seus companys.
  • Compartir el reconeixement entre educadors i estudiants.
  • Promoure el treball col·laboratiu i interdisciplinari entre educadors en camps diferents.

G. Ciencia i coneixement acadèmic:

Les publicacions d'Accés obert garanteixen l'accés als resultats de la recerca científica, tant per científics com pel públic en general, amplifiquen les possibilitats per assabentar-se i permeten que disciplines de recerca diverses descobreixin els resultats de les altres. Així afirmem que:
  • Les universitats i els centres de recerca haurien d'abraçar el model d'Accés Obert per a la publicació de resultats de recerca.
  • La sol·licitud de patents sobre els resultats de recerca finançada amb recurssos públics s'hauria de descoratjar. Les patents obtingudes per institucions públiques s'haurien d'alliberar irrevocablement sota condicions sense reglies i lliures de qualsevol altra restricció.

[edit] Requisits estructurals per una societat del coneixement obrerta a tots i per a tothom

Intimitat:

Els ciutadans tenen dret a:

  • que sels permeti navegar per Internet i accedir als continguts anònimament.
  • no revelar les seves claus privades ni desxifrar les seves dades.
  • decidir en qualsevol moment traslladar, modificar o el·liminar les seves dades d'usuari de qualsevol servei en línia.
  • que no s'intercepins les seves comunicacions excepte sota ordre judicial previa i a encriptar les seves comunicacions a qualsevol nivell de profunditat sense límit de longitud de clau o d'algorisme.
  • no rebre missatges insol·licitats.

Drets sobre xarxes: Llibertat d'UTILITZAR, CREAR i CONNECTAR:

  • Les administracions públiques i la societat civil han de tenir el dret a proporcionar i implementar serveis de xarxa, incloent-hi es que s'ofereixen de franc i sense condicions als ciutadans.
  • Els ciutadans han de tenir el dret a connectar-se a xarxes lliures sense cap restricció (maquinari lliure, subministrar connexió d'un aprell a un altre, etc.)

Infraestructura i regulació del mercat:

  • Neutralitat: La neutralitat de la xarxa s'ha de garantir (llegiu Glosari i Peticions en l’àmbit legislatiu secció C epr una definició precisa)
  • Simetria: Els proveïdors d'accés d'internet han de concedir connexions simètriques o amb un rati descarrega/carrega raonable. Hi ha d'haver banda ampla a preus accessibles per a tots els ciutadans.
  • Diversitat: Per evitar monopolis en infraestructures de telecomunicacions, als operadors de telecomunicacions no se'ls ha de permetre proporcionar l'última milla de servei conjuntament amb altres serveis de telecomunicacions. Els proveïdors de l'últim milla han d'estar especialitzats només en aquest servei concret. Al mateix accionista no se li ha de permetre controlar companyies de telecomunicacions que proporcionin l'última milla de servei i companyies que proporcionen els altres serveis de telecomunicacions. Cap companyia de telecomunicacions no ha de controlar més d'un 25% de cap servei del mercat. Hi pot haver excepcions a aquesta quota per a xarxes operades per les administracions públiques.
  • Els proveïdors de xarxa han de complir amb les velocitats d'accés acordades; en contractes de prepagament, només s'ha de cobrar el tràfic explícitament transferit o demanat per l'usuari.

Administració Pública:

  • El sector públic, els projectes finançats amb recurssos públics i aquells que comprometen els ciutadans per llei o d'una manera que afecta els seus drets fonamentals, sempre haurien de fer servir programari lliure i estàndards oberts.
  • Quan una solució lliure o estàndards oberts no existeixin, el govern o la institució pública corresponent hauria de promoure el desenvolupament del programari necessitat mentrestant només les solucions que siguin públicament auditables han de ser utilitzades per a garantir el procés democràtic globalment.
  • Els resultats de desenvolupaments finançats amb diners públics sempre s'haurien de lliurar sota una llicència de codi lliure i oberta i totes les patents desenvolupades s'haurien d'alliberar en condicions lliures de cap regalia i de qualsevol altre restricció.
  • Els governs han de garantir un accés a Internet lliure no exclusiu a tots els ciutadans independentment del seu lloc de residència (com a mínim al nivell necessàri per exercir els seus drets com a ciutadà i prendre part en la democràcia i respecte de les seves institucions públiques).

En quant a com s'hauria de fer l'avaluació i compra de programari en l'administració pública:

  • Les compres públiques de programari han d'avaluar el cost total d'utilitzar-lo, incloent-hi els costos de deixar d'utilitzar-lo i emigrar a un programari alternatiu.
  • La comptabilitat pública ha de separar clarament entre els costos de llicències de programari, manteniment, suport i servei, completament a part dels del maquinari.

[edit] Referències

[edit] Relatives a polítiques

[edit] Documents esmentats i fonts legals

[edit] Declaracions anteriors relacionades relatives a educació i a accés al coneixement

[edit] Glosari

Banda ampla:

El terme banda ampla pot tenir significats diferents en contextos diferents. En aquest document, la banda ampla generalment es refereix a l'accés a Internet d'alta capacitat.
El significat del terme ha sofert canvis substancials a mesura que els avenços en la tecnologia permetien capacitats cada vegadea més i més altes.
http://en.wikipedia.org/wiki/Broadband


TRADUÏT FINS AQUÍ



Commons:

We support the commons as a meta-term that describes a broad, diverse class of communities that govern themselves and their resources for collective benefit. A commons attempts to provide equal access to the resource and to assure a basic social equity for all commoners. A commons also strives to honor participation, inclusion, transparency and long-term sustainability. There are rules and boundaries for managing commons collectively, and negotiated rules for governing a shared resource. Furthermore, the commons is valuable for enlarging our understanding of what constitutes “the economy” and that as the market could be supported by the governments (One idea, which has greater appeal in European countries, is a basic income for all citizens). The goal would be to recognize social production as an important source of value by compensating it financially. Another intriguing idea is to develop alternative digital currencies. The goal would be to recognise value that the official monetary system ignores.

Commons-based Peer Production:

Commons-based peer production is a term coined by Harvard Law School professor Yochai Benkler to describe a new model of economic production in which the creative energy of large numbers of people is coordinated (usually with the aid of the Internet) into large, meaningful projects mostly without traditional hierarchical organization (and often, but not always, without or with decentralized financial compensation). Often used interchangeably with the term social production, Benkler compares commons-based peer production to firm production (where a centralized decision process decides what has to be done and by whom) and market-based production (when tagging different prices to different jobs serves as an attractor to anyone interested in doing the job).

Copyleft:

A copyleft license is a free license that requires all further distribution with or without modifications to be made under the same conditions.
http://en.wikipedia.org/wiki/Copyleft

Education:

Education, in its broadest sense is any act or experience that has a formative effect on the mind, character or physical ability of an individual. In its technical sense education is the process by which society deliberately transmits its accumulated knowledge, skills and values from one generation to another.
http://en.wikipedia.org/wiki/Education

Firmware:

Firmware is software that internally controls various electronic devices.

FLOSS (Free / Libre and Open Source Software):

Free Software:
Free software is a matter of the users' freedom to run, copy, distribute, study, change and improve the software. More precisely, it means that the program's users have the four essential freedoms:
  • The freedom to run the program, for any purpose (freedom 0).
  • The freedom to study how the program works, and change it to make it do what you wish (freedom 1). Access to the source code is a precondition for this.
  • The freedom to redistribute copies so you can help your neighbor (freedom 2).
  • The freedom to improve the program, and release your improvements (and modified versions in general) to the public, so that the whole community benefits (freedom 3). Access to the source code is a precondition for this.
http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.html
Open Source:
Open source doesn't just mean access to the source code. The distribution terms of open-source software must comply with the following criteria:
  1. Free Redistribution: The license shall not restrict any party from selling or giving away the software as a component of an aggregate software distribution containing programs from several different sources. The license shall not require a royalty or other fee for such sale.
  2. Source Code: The program must include source code, and must allow distribution in source code as well as compiled form. Where some form of a product is not distributed with source code, there must be a well-publicized means of obtaining the source code for no more than a reasonable reproduction cost preferably, downloading via the Internet without charge. The source code must be the preferred form in which a programmer would modify the program. Deliberately obfuscated source code is not allowed. Intermediate forms such as the output of a preprocessor or translator are not allowed.
  3. Derived Works: The license must allow modifications and derived works, and must allow them to be distributed under the same terms as the license of the original software.
  4. Integrity of The Author's Source Code: The license may restrict source-code from being distributed in modified form only if the license allows the distribution of "patch files" with the source code for the purpose of modifying the program at build time. The license must explicitly permit distribution of software built from modified source code. The license may require derived works to carry a different name or version number from the original software.
  5. No Discrimination Against Persons or Groups: The license must not discriminate against any person or group of persons.
  6. No Discrimination Against Fields of Endeavour: The license must not restrict anyone from making use of the program in a specific field of endeavour. For example, it may not restrict the program from being used in a business, or from being used for genetic research.
  7. Distribution of License: The rights attached to the program must apply to all to whom the program is redistributed without the need for execution of an additional license by those parties.
  8. License Must Not Be Specific to a Product: The rights attached to the program must not depend on the program's being part of a particular software distribution. If the program is extracted from that distribution and used or distributed within the terms of the program's license, all parties to whom the program is redistributed should have the same rights as those that are granted in conjunction with the original software distribution.
  9. License Must Not Restrict Other Software: The license must not place restrictions on other software that is distributed along with the licensed software. For example, the license must not insist that all other programs distributed on the same medium must be open-source software.
  10. License Must Be Technology-Neutral: No provision of the license may be predicated on any individual technology or style of interface.
http://www.opensource.org/docs/osd

Free Knowledge / Open Knowledge:

Free Knowledge or Libre Knowledge
Free/Libre Knowledge can be acquired, interpreted and applied freely, it can be re-formulated according to one's needs, and shared with others for community benefit. In today's world, where knowledge may be captured and shared electronically, this freedom is not automatically preserved, and we elaborate this definition for explicit knowledge:
(explicit) Free/Libre Knowledge is knowledge released in such a way that users are free to read, listen to, watch, or otherwise experience it; to learn from or with it; to copy, adapt and use it for any purpose; and to share derived works similarly (as free knowledge) for the benefit of the community.
Representations of free knowledge must be conveniently accessible for modification and sharing. For example, using Free software and Free file formats.
"Explicit knowledge" is knowledge captured on some medium, usually in a form representable on a computer (e.g. text, sound, video, animation, executable program, etc.).
Users of libre knowledge are free to
  • (0) use the work for any purpose
  • (1) study its mechanisms, to be able to modify and adapt it to their own needs
  • (2) make and distribute copies, in whole or in part
  • (3) enhance and/or extend the work and share the result.
Freedoms 1 and 3 require free file formats and free software as defined by the Free Software Foundation.
http://www.libre.org/communities
Open Knowledge
The Open Knowledge Definition sets out principles to define the 'open' in open knowledge. The term knowledge is used broadly and it includes all forms of data, content such as music, films or books as well any other type of information.
In the simplest form the definition can be summed up in the statement that "A piece of knowledge is open if you are free to use, reuse, and redistribute it". For details read the latest version of the full definition.
http://opendefinition.org/
Free Cultural Works
"Free Cultural Works" are defined as works or expressions which can be freely studied, applied, copied and/or modified, by anyone, for any purpose. It also describes certain permissible restrictions that respect or protect these essential freedoms. The definition distinguishes between free works, and free licenses which can be used to legally protect the status of a free work. The definition itself is not a license; it is a tool to determine whether a work or license should be considered "free."
http://freedomdefined.org/Definition

Free Culture movement:

The free culture movement is a social movement that promotes the freedom to distribute and modify creative works, using the Internet as well as other media.
The movement objects to overly restrictive copyright laws, or completely rejects the concepts of copyright and intellectual property, which many members of the movement also argue hinder creativity. They call this system "permission culture".
http://en.wikipedia.org/wiki/Free_Culture

Free/Open Format:

http://en.wikipedia.org/wiki/Open_format

Free Licenses or Libre Licenses:

A Free License or Libre License is a license which grants users the freedom to read, listen to, watch, or otherwise experience the particular work; to learn from or with it; to copy, adapt and use it for any purpose; and to share derived works for the benefit of the community.
Free licenses or Libre licenses include:
http://www.libre.org/communities/license
More on free licenses at Freedom Defined.

Free/Libre Resources

A libre resource is a (typically digital) resource (such as text, source code, an image, sound, multimedia, etc. or combinations of these) represented on a device or medium in a free/open file format, which is accessible and modifiable with free software, and released under a license which grants users the freedom to access, read, listen to, watch, or otherwise experience the resource; to learn with, copy, perform, adapt and use it for any purpose; and to contribute and share enhancements or derived works.
http://wikieducator.org/Libre_resources


Interoperability:

Interoperability is the capacity of the information systems, and the procedures to which they support, to share data, export functionality and to possibility to the exchange of information and knowledge between them and their users.

Level playing field:

A level playing field is a concept about fairness, not that each player has an equal chance to succeed, but that they all play by the same set of rules. A metaphorical playing field is said to be level if no external interference affects the ability of the players to compete fairly. Although some may view "government interference" to slant the field in reality the level playing field is created and guaranteed by the implementation of rules and regulations. Building codes, material specifications, Open Standards and zoning create a starting point, a minimum standard, --- a "level playing field".

Net Neutrality:

Citizens' right of not suffering in their digital sent or received data any kind of manipulation, distortion, prevention, diversion, priorization or delay. The exercise of this right must be independent from the source or target of the communication, from the protocol or application used, from the type of data content, or from any other consideration external to the wish of the citizen. This data traffic will be treated as a private communication and it will only be possible to spy, trace or analyse its content under a judicial order (exactly like in the case of any other current private mail).

Open access:

Three initiatives in particular have helped grow Open Access - the Budapest Open Access Initiative, the Bethesda Statement on Open Access Publishing, and the Berlin Declaration on Open Access to Knowledge in the Sciences and Humanities, - and are recognised as historical, defining moments in the growth of this movement. There are several definitions of Open Access, see for an introduction and an extensive overview. However, the main requirements for a contribution to be Open Access are:
  1. it removes all price barriers for the users to access it (given the user has an Internet connection) and
  2. it removes enough permission barriers to support all the uses customary in legitimate scholarship. The only constraints an author can pose should be to give authors control over the integrity of their work and the right to be properly acknowledged and cited. These requirements can be defined more precisely as follows.
Open Access contributions are those works that satisfy two conditions:
  1. The author(s) and right holder(s) of such contributions grant(s) to all users a free, irrevocable, worldwide, right of access to, and a license to copy, use, distribute, transmit and display the work publicly and to make and distribute derivative works, in any digital medium for any responsible purpose, subject to proper attribution of authorship (community standards will continue to provide the mechanism for enforcement of proper attribution and responsible use of the published work, as they do now), whether in print or online.
  1. A complete version of the work and all supplemental materials, including a copy of the permission as stated above, in an appropriate standard electronic format is deposited (and thus published) in at least one online repository using suitable technical standards (such as the Open Archive definitions) that is supported and maintained by an academic institution, scholarly society, government agency, or other well-established organization that seeks to enable open access, unrestricted distribution, interoperability, and long-term archiving.

Open Educational Resources (OER):

OER are learning materials that can be freely used, modified and redistributed. They should be published under a free license, be available in an open standard format and be free of DRM or other restricting devices.

P2P (Peer To Peer)

P2P (Peer To Peer) refers to a network architecture in which each node in the network may communicate directly with any other without having to go through a central hub. The nodes may share resources such as disk storage space, processing power and bandwidth). One advantage of this architecture is the possibility of distributing the load when transferring many large files potentially to more than one destination in the network. Bottlenecks in the network are reduced as parts of files find their way to their destination(s) via different routes. The parts are reassembled on arrival.
"Peer-to-peer file sharing networks have inspired new structures and philosophies in other areas of human interaction. In such social contexts, peer-to-peer as a meme refers to the egalitarian social networking that is currently emerging throughout society, enabled by Internet technologies in general."
http://en.wikipedia.org/wiki/Peer-to-peer.

Patents:

Software Patent:
Software patent is a patent that covers with its claims any logic computer feature, idea or method in a way that partially or totally monopolizes it.
Computer Implemented Invention:
Computer implemented invention is any patent that has any relations to computers. There are several kinds of CII: computer aided inventions; software patents; computer implemented bussiness methods; computer implemented gaming rules; and, computer implemented mathematic algorithms.

Rivalrous/non-rivalrous

In economics, a good is considered either rivalrous (rival) or nonrival. Rival goods are goods whose consumption by one consumer prevents simultaneous consumption by other consumers. In contrast, nonrival goods may be consumed by one consumer without preventing simultaneous consumption by others. Digital resources (or goods) are non-rivalrous.
http://en.wikipedia.org/wiki/Rivalry_(economics).

Software auditing:

Auditing of software includes the revision of code, the modification of code, the compilation of code and the execution of the code. Auditing of software must include the auditing of the tools on which such software is based (compilers, libraries, operative systems on which it runs, etc.)

Standards:

A non standard:
The specification is neither public nor ratified by any recognized national or international standardization body. It does not matter how widely used the format/protocol/methodology/process/etcetera is. If widely used, it is common to denominate it in slang language as "a de facto standard", but it is not a standard.
Closed standard:
A specification normalized and licensed in any non free form indeed not public and not common for all the licensees (you have to negotiate with the owner of the IPRs). Specification itself could cost money but should be public (if not, it wouldn't be a standard). ECMA should be included in that category, since during its specification process doesn't warranty enough that Technical Committee members reveal its IPRs (patents mainly) covering the standard.
RAND standard:
A public specification normalized and licensed under terms that are public and common for all the licensees. Patent rights should be declared during the standardization process. Usually RAND terms is the minimum that standardization bodies ask for to grant a standard (ie. ISO and OASIS). Specification itself could cost money. ISO/IEC should be included in that category. Should be noticed that, contrary to what RAND stands for ("Reasonable and Non Discriminatory"), that RAND standards frequently discriminate to part of the industry or to some development models as FLOSS. Ie. FLOSS and other free distribution software are taken apart from the possibility to implement the standard just from the moment that the RAND license states a fee per copy, since it is impossible to account the number of copies distributed. Additionally, some RAND licenses include terms that explicitly discriminate to FLOSS and other development models that show the source code of the programs, by forcing to the implementers to close the code of the implementation of the standard.
Open standard:
There are various definitions of Open Standards, such as the definitions in the European Commission's European Interoperability Framework (EIF), the motion B 103 of the Danish Parliament, the definition by Bruce Pehrens, the definition developed by the 4 SELF Consortium], the one by the Spanish Estandares Abiertos, the Foundation for a Free Information Infrastructure's recommendations on the EIF 2.0 and the Free Knowledge Institute. Orienting itself along the lines set of the above initiatives, we understand Open Standards as follows.
The following are the minimal characteristics that a specification and its attendant documents must have in order to be considered an open standard:
  1. The standard is adopted and will be maintained by a not-for-profit organisation, and its ongoing development occurs on the basis of an open decision-making procedure available to all interested parties (consensus protection of privacy in the electronic communications sector or majority decision etc.).
  2. The standard has been published and the standard specification document is available either freely or at a nominal charge. It must be permissible to all to copy, distribute and use it for no fee or at a nominal fee.
  3. The intellectual property - i.e. patents possibly present - of (parts of) the standard is made irrevocably available on a royalty-free basis.
  4. There are no constraints on the re-use of the standard.
  5. However, the first condition does not have to be fulfilled in the case that a complete reference implementation of the specification exists in Free Software (a.k.a Open Source or Libre Software), i.e. under a license approved by either the FSF or OSI.
Free/libre standard:
An open standard of which there is a complete free software reference implementation of the standard, and whose complete specification can be obtained for free and without any conditions.

Sustainable/sustainability:

Able to persist/continue on account of due attention to social, environmental and economic concerns
http://en.wikipedia.org/wiki/Sustainability.

Technological Neutrality:

Technological neutrality is the right of the citizens and the administrations to not be discriminated because its rightfull choosing of IT applications when these applications use open standards to interoperate.

[edit] Licenses

This Charter is published under a dual license; you can republish under either one or both of these licenses:

Retrieved from "http://wiki.fcforum.net/index.php?title=Final_Document/Charter_(Long_version)/CA"