Final Document/Summary ca

From Free Culture Forum Wiki

This is the backstage wiki set up to support the common WORKING PROGRESS among the participant of  
the First International forum  on free culture and knowledge (Barcelona Oct 29 to Nov 1 2009). Do not consider  
the content on this wiki as final versions. The finalised things, and importandly the final versions and  
translations of the "Charter for innovation, creativity and access to knowledge" are availeble at    
http://fcforum.net

'Carta del Fòrum de Cultura de Barcelona per la Innovació, la Creativitat i l'Accés al Coneixement'

Drets Humans dels i les ciutadanes i artistes en l'era digital

Inclou solucions legals, immediates i urgents

Nosaltres, una coalició àmplia provinent de més de 20 països, de centenars de milers de persones ciutadanes, usuàries, consumidores, organitzacions, artistes, hackers, membres del moviment de cultura lliure, economistes, advocades, professores, estudiants, investigadores, científiques, activistes, treballadores, aturades, emprenedores, creadores...

Convidem a tota la ciutadania a fer seva aquesta Carta, difondre-la i posar-la en pràctica.

Convidem a tots els governs, multinacionals i institucions a escoltar-la urgentment, entendre-la i aplicar-la.

Contents 1 Introducció 2 Demandes legals 3 Directrius per l'educació i l'accés al coneixement 4 Necessitats estructurals per a una societat del coneixement 5 Versió completa 6 Llicència dual

[edit] Introducció

La societat de la informació i el nou context digital han suposat una revolució en la manera de crear coneixement i cultura, i, sobretot, en la forma d'accedir-hi. Ciutadans/es, artistes i consumidors/es han deixat de ser subjectes passius i aïllats davant de la indústria de distribució de continguts. Ara cada persona hi col·labora, participa i decideix.

La tecnologia, com a pont, permet que les idees i el coneixement flueixin, acabant així amb moltes de les barreres geogràfiques i tecnològiques que impedien compartir, i proporcionant, a més, noves eines educatives i propiciant l'aparició de noves formes d'organització social, econòmica i política. Aquesta revolució és comparable a la que va provocar la impremta.

Això ens duu a la restricció dels drets de la ciutadania a l'educació, l'accés a la informació, la cultura, la ciència i la tecnologia, la llibertat d'expressió, la inviolabilitat de les comunicacions i la privacitat. Protegeixen interessos privats davant de l'interès general, contenint el desenvolupament de la societat en el seu conjunt, de la mateixa manera que la Inquisició va fer reaccionant a l'arribada de la impremta.

No totes les institucions, estructures i convencions del sistema actual sobreviuran si no són capaces d'adaptar-se als nous temps. Algunes, no obstant això, canviaran i redefiniran els seus mètodes com a resposta a la nova realitat, i les hem de tenir en compte.

'Implicacions polítiques i econòmiques de la cultura lliure'

La cultura lliure amplia els espais per a la implicació ciutadana. Permet que un ampli ventall de persones i grups participin i s'impliquin en debats públics. D'aquesta manera, reforça la democràcia en temps de crisi, just quan són necessàries formes de democràcia més sòlides. La cultura lliure és una condició prèvia per la llibertat d'expressió; i aquesta ho és per la democràcia: ajuda a reduir l'escletxa digital alliberant el poder democràtic de les noves tecnologies.

La cultura lliure potencia nous models d'implicació ciutadana en la provisió de béns públics i de serveis basats en el comú. I això l'allunya de la forma convencional d'actuar de les institucions tradicionals, demostrant la força actual de la societat civil. Reconeixem el comú com una forma diferent i desitjable de govern. “El govern del comú" fa referència a les regles i els límits necessaris acordats per gestionar la producció col·lectiva i l'accés a recursos compartits. El govern del comú reconeix i incorpora la participació, la inclusió, la transparència, l'accés equitatiu, i la sostenibilitat a llarg termini.

Entenem que l'economia social, juntament amb la de mercat, constitueix una important font de valor. La incorporació d'una nova i revitalitzada idea del comú amplia el que entenem per "economia" i insta els governs a donar suport al comú igual que donen suport a l'economia de mercat. Tot el que el comú necessita per prosperar és la igualtat de condicions.

L crisi econòmica actual ha mostrat els límits del fonamentalisme associat al mercat, i ha mostrat que els mercats sense control, basats únicament en instruments com la competició i l'interès propi, suposen un risc general per a la nostra civilització. La filosofia de la cultura lliure, i particularment la del programari lliure, és la millor prova empírica de que un nou tipus d'ètica i una nova forma de desenvolupament són possibles. Ha demostrat que existeix una nova forma de producció que funciona en base a habilitats i intercanvis, on els autors-productors no perden el control de la producció i no necessiten la mediació de grans monopolis. I ho ha fet mitjançant la iniciativa individual, la solidaritat amb altres, amb mecanismes d'intercanvi d'acord a les possibilitats i habilitats de cada persona, democratitzant el coneixement, l'educació i els mitjans de producció en base a una distribució justa dels beneficis d'acord al treball realitzat.

Expressem la nostra preocupació pel benestar dels i les artistes, investigadores, autores i altres productores creatives. En aquesta Carta proposem diverses fórmules per retribuir col·lectivament la creació i la innovació. El programari lliure, la Viquipèdia i molts d'altres exemples mostren que el model de la cultura lliure pot preservar la innovació i que no són necessaris els monopolis del coneixement per produir coneixement.

La sostenibilitat de la producció de coneixement i cultura depèn significativament del tipus de 'producte' (per exemple, els costos d'una pel·lícula són molt diferents als d'una enciclopèdia col·laborativa a Internet). Entre els projectes i iniciatives de cultura lliure es poden identificar diverses vies per aconseguir sostenibilitat, més enllà de l'economia voluntària. Algunes d'aquestes vies ja estan consolidades, mentre que d'altres encara es troben en fase de proves. Un principi força estès és que la combinació de diverses vies de finançament garanteix una major independència dels projectes.

Els models inspirats en l'economia social amb una orientació comunitària presenten diverses opcions per aconseguir una producció cultural sostenible, entre les quals s'inclouen: donacions i intercanvis no monetaris (regals, banca i bescanvi de temps); finançament directe (subscripcions i donacions); capital compartit (fons de contrapartida, cooperatives de productors, inter-finançament / economia social, banca P2P, moneda virtual, finançament múltiple, capital obert, cooperatives comunitàries o de consumidors); fundacions que garanteixen la infraestructura als projectes; finançament públic (renda bàsica, beques, premis, subsidis, contractes públics i comissions); finançament privat (inversions de risc, accions, patronatge privat , fons comú d'inversions per negocis); activitats comercials (incloent-hi tant béns com serveis) i combinació de distribució P2P i streaming de baix cost. La combinació d'aquestes opcions suposa un augment de la viabilitat dels projectes, tant per creadors independents com per la indústria.

No donem suport al treball voluntari individual com a estratègia de les empreses comercials per apropiar-se del benefici generat col·lectivament. No creiem que sigui socialment desitjable permetre que determinades empreses i aliances comercials dominin un segment substancial del mercat.

L'era digital pot conduir-nos a un món més just i beneficiós per a tothom.

I amb aquest objectiu proposem:

'En primer lloc, transparència:' cal transparència en els processos de regulació i en les activitats de lobby, incloent-hi informació sobre qui són les autoritats responsables de l'aplicació de la llei i sobre els procediments obligatoris que s'han de dur a terme, de manera que s'eviti la violació de qualsevol dret fonamental. Els recursos i les eines digitals poden afegir més transparència i credibilitat als processos polítics. Per això, la provisió de i l'accés a les infraestructures i a les eines digitals han de fonamentar-se en processos transparents.

(Proposem un sistema de tres avisos per aquells que violin el dret a saber de la ciutadania --> això ha desaparegut de la versió anglesa)

I...

[edit] Demandes legals

Des d'un punt de vista legal, hem identificat llacunes en les regulacions nacionals i en els tractats internacionals que afecten a la difusió de la cultura i el coneixement, tant en les relacions contractuals privades com en les polítiques públiques internacionals. Proposem reformes que considerem necessàries per superar aquestes mancances, perquè creiem que la debilitat de les regulacions i tractats existents va en detriment de l'interès públic i d'una indústria cultural democràtica i moderna.

En aquest context, es pot afavorir l'interès públic donant suport i seguretat continuada per la producció de treball intel·lectual amb valor social significatiu, i garantint el seu accés sense traves a la ciutadania.

'A. Coneixement comú i de domini públic '

# Expansió del domini públic i reducció dels períodes de copyright (menys de 50 anys).

# Domini públic per als resultats de la recerca i per a les obres intel·lectuals i culturals finançades amb fons públics

# Garantia de que les obres en el domini públic siguin accessibles per la ciutadania en general.

'B. Defensa de l'accés a les infraestructures tecnològiques i de la neutralitat en la xarxa '

# Els i les ciutadanes tenen dret a una connexió a Internet que els permeti enviar i rebre els continguts que desitgin, usar els serveis i aplicacions que triïn, connectar el maquinari i utilitzar el programari que hagin seleccionat, sempre que això no malmeti la xarxa.

# Els i les ciutadanes tenen dret a una connexió a Internet lliure de tot tipus de discriminació, ja sigui el bloqueig, la limitació o la priorització de determinats tipus d'aplicacions, serveis o continguts, o es basi en la ubicació de l'emissor o el receptor .

# No s'hauria d'imposar cap limitació ni filtrat sense una ordre judicial prèvia.

'C. Drets dels i les ciutadanes en context digital '

# DRET DE CITA amb propòsits educatius o científics, o simplement informatius, creatius, o altres qualssevol.

# DRET A CÒPIA PRIVADA quan la reproducció és per a ús privat o per ser compartida entre iguals i quan no s'obté cap benefici econòmic, ni directe ni indirecte, d'ella.

# ÚS JUST com a dret a accedir i utilitzar obres sota copyright sense necessitat de l'autorització de les i els propietaris del copyright, amb propòsit educatiu, científic, informatiu, satíric o accessori al projecte creatiu principal, sempre i quan s'identifiqui i es citi correctament l'obra i es respectin tots els drets morals.

'D. Estímul de la creativitat i la innovació '

Expressem la nostra preocupació pel benestar dels i les artistes i autores. Proposem diverses fórmules per a recompensar col·lectivament la creació artística i la innovació.

# Els drets d'autor patrimonials no són substitutius d'un sou digne.

# Les desigualtats en la capacitat de negociació porten a situacions injustes entre les persones que creen i les entitats de comercialització. Aquestes situacions han de ser compensades.

# Quan hi ha explotació comercial d'una obra, les normes relatives als drets econòmics haurien de prioritzar la protecció dels interessos econòmics de les comunitats creatives.

# L'abolició de tots els "cànons digitals" injustos que sancionen indiscriminadament en nom de la "compensació dels i les artistes", i que tracten de penalitzar activitats que no són criminals de cap manera.

# Les i els autors i creadors haurien de tenir sempre la possibilitat de rescindir el seu contracte amb les ENTITATS DE GESTIÓ de drets d'autor.

# No s'hauria de permetre que les entitats de gestió de drets d'autors siguin un monopoli, ni que impedeixin als artistes o autors utilitzar llicències lliures.

# Les patents que monopolitzen qualsevol tipus de programari, model de negoci, lògica, algoritme matemàtic, informació o forma genètica, processos industrials, regles de joc, actes mentals, o qualsevol altre desenvolupament intel·lectual humà, haurien de ser il·legals i mai garantides.

'E. Accés a les obres per part de persones amb problemes de lectura '

Quan es creen formats accessibles d'obres per a persones que tenen dificultats de lectura sota limitacions i excepcions de copyright, els sistemes legals de tot el món han de facilitar la importació i exportació transfronterera d'aquests treballs. --> no sé si s'entén.

[edit] Directrius per l'educació i l'accés al coneixement

L'aprenentatge és un procés de construcció social a través de l'intercanvi de coneixements, d'experiències i de matisos culturals diversos. La cultura evoluciona a mesura que el coneixement impregna la societat. Entenem l'educació com un procés social que implica un ampli ventall d'actors educatius, tecnologies, entitats i activitats, no només les oficials i formals. La nostra visió de l'educació busca fomentar una cultura d'intercanvi de coneixement i d'innovació educativa que sigui eficient i sostenible.

Els següents punts tracen els fonaments essencials per al procés de lliure desenvolupament cultural i creació de coneixement:

Programari lliure

El programari lliure (també anomenat de codi obert) permet estudiar i aprendre conceptes en lloc de caixes negres, garanteix la transparència en processos d'intercanvi d'informació, assegura la competició i la innovació, proporciona independència vers interessos corporatius i fa créixer l'autonomia dels i les ciutadanes.

Per tot això, les institucions educatives i altres llocs on esdevenen processos educatius han d'usar, promoure i implementar programari lliure. Així mateix, tots els programes desenvolupats en entorns educatius amb fons públics s'haurien de publicar com a programari lliure.

Recursos educatius oberts

Els recursos educatius són una eina bàsica per a l'educació; la seva publicació oberta en el domini públic o sota llicències lliures facilita l'accés, estimula el progrés i la participació i atén a la diversitat cultural, al mateix temps que maximitza la reutilització i l'eficiència.

Per tant, llibres de text, materials de classe i altres recursos educatius haurien de publicar-se com a recursos educatius oberts que asseguren el dret a utilitzar-los, copiar-los, adaptar-los, traduir-los i redistribuir-los.

Accés obert

Les publicacions d'accés obert asseguren l'accés als resultats de la investigació científica, tant per usos científics com per al públic en general; potencien les possibilitats d'aprenentatge i permeten que diferents disciplines descobreixin els resultats d'altres.

Per tot això, les universitats i centres de recerca haurien d'adoptar el model d'accés obert per a la publicació de treballs de recerca. La sol·licitud de patents sobre els resultats d'investigacions finançades amb fons públics s'hauria de desaconsellar. Les patents els titulars de les quals siguin institucions públiques haurien de ser alliberades de manera irrevocable i lliures de regalies o de qualsevol altra restricció.

Estàndards oberts

L'ús d'estàndards i formats oberts és essencial per assegurar la interoperabilitat tècnica, i també proporciona igualtat d'oportunitats per a proveïdors rivals, permet un accés sense obstacles a la informació digital i garanteix la disponibilitat del coneixement i la memòria social, ara i en el futur.

[edit] Necessitats estructurals per a una societat del coneixement

'Privadesa'

Els i les ciutadanes tenen dret a:

• Navegar per Internet i accedir als seus continguts de forma anònima.
• Decidir en qualsevol moment traslladar, modificar o cancel·lar les seves dades d'usuari de qualsevol servei d'Internet.
• No patir intercepció alguna de les seves comunicacions i a xifrar les seves comunicacions.

'Dret a les xarxes: llibertat d'ús, creació i connexió'

• La societat civil i l'administració pública han de tenir el dret a proveir i implementar serveis de connexió a xarxes, incloent aquells oferts de manera gratuïta i sense condicions als ciutadans.

'Infrastructures i regulació del mercat'

• Neutralitat: la neutralitat de la Xarxa ha de ser garantida (llegiu Glossari de termes i demandes legals secció C, per a una definició més precisa).
• Simetria: els proveïdors d'accés a Internet han de garantir connexions simètriques o una proporció de càrrega/descàrrega raonable. Hauria d'existir un accés a la banda ampla a preus assequibles per a qualsevol ciutadà.
• Diversitat: s'haurien d'evitar els monopolis en les infraestructures de telecomunicacions. No s'hauria de permetre que les operadores de telecomunicacions ofereixin el servei de bucle local conjuntament amb altres serveis de telecomunicacions. No s'ha de permetre que el mateix accionista controli empreses que proporcionen el servei de bucle local i empreses que proporcionen altres serveis de telecomunicacions. Cap empresa de telecomunicacions ha de controlar més del 25% del mercat de qualsevol servei. Poden haver excepcions a aquesta quota per a xarxes operades pel sector públic.

'Administració pública'

• El sector públic, els projectes finançats amb fons públics i els que impliquin als ciutadans per llei o de manera que afecti els seus drets fonamentals, han d'usar sempre programari lliure i estàndards oberts.
• Quan no existeixi una solució lliure o estàndards oberts, el govern o l'administració pública competent haurien de promoure el desenvolupament del programari que sigui necessari.
• Els governs han de garantir un accés gratuït a Internet no exclusiu, independentment del lloc de residència de cada ciutadà.

'L'avaluació i la compra de programari per part de l'administració pública'

• La compra pública de programari hauria d'avaluar el cost total del seu ús, incloent-hi els costos de deixar d'usar-lo i de migrar a un programari alternatiu.
• La comptabilitat pública hauria de distingir clarament entre els costos de les llicències de programari, el manteniment i el suport i serveis tècnics, i els del maquinari.

[edit] Versió completa

La versió completa d'aquest document, amb referències, fonts i un glossari, està disponible 28Long_version% 29_ES aquí.

[edit] Llicència dual

Aquesta Carta està publicada amb una llicència dual. Pots tornar-la a publicar utilitzant qualsevol d'aquestes llicències:

• [Http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/deed.es Creative Commons Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Unported].
• [Http://www.gnu.org/licenses/fdl.txt llicència de documentació lliure de GNU]